La Fundació EROSKI ha presentat l’estudi “Com mengem? Anàlisi del consum d’aliments i begudes des d’una perspectiva nutricional”, elaborat a partir de les dades del Panell de Consum del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) entre 2022 i 2024. L’estudi revela que la quantitat mitjana de consum d’aliments saludables (inclosos a la Piràmide Alimentària) no arriba a les recomanacions nutricionals: un mínim de cinc racions diàries de fruites i hortalisses, quatre racions setmanals de peix i llegums i cinc racions setmanals de fruits secs.

La mitjana de consum de fruites i hortalisses a les llars espanyoles arriba al 65% de la quantitat recomanada, mentre que el consum de fruits secs no arriba al 50% i els llegums es queden en un 27%. El peix, un dels aliments més representatius d’una dieta saludable, representa el 61% de la ingesta recomanada, fet que evidencia un patró alimentari desequilibrat i amb àmplies àrees de millora.

L’estudi posa de manifest que, tot i que la preocupació per la salut i la nutrició ha crescut en els darrers anys, encara existeix una bretxa entre la intenció i la pràctica real. Alguns dels aliments amb consum més recomanat, en els quals s’ha posat un èmfasi especial per la seva rellevància (fruites i hortalisses, fruits secs, llegums i peix), representen el 73,5% del volum total, davant del 26,5% en quilos i el 29,5% en despesa de productes de consum ocasional o no recomanats (productes processats, snacks, dolços o begudes alcohòliques). Tot i que el percentatge de consum d’aliments saludables no és alarmant, l’avenç encara és moderat (+0,32 p.p. en els darrers dos anys) per assolir el 100% de les recomanacions nutricionals.

Entre 2022 i 2024, alguns grups d’aliments la recomanació dels quals és de diverses racions per setmana (com els fruits secs i els llegums) van incrementar la seva participació en els quilos consumits (+0,32 p.p.) malgrat que no ho van fer en despesa (-0,25 p.p.), fet que s’explica per l’efecte de la inflació. Altres grups d’aliments de consum recomanat, en canvi, redueixen la seva presència a la cistella (fruites i hortalisses, oli, lactis i peix). La carn, especialment la processada, guanya presència. L’estudi també revela que la despesa mitjana per persona a la cistella de la compra s’ha incrementat un 11% durant aquest període, mentre que el volum total d’aliments consumits ha disminuït un 2%, reflectint un ajustament de les llars als preus del mercat. Malgrat això, l’anàlisi demostra que menjar més sa no és més car que menjar menys sa, ja que el preu mitjà per quilo dels productes saludables és inferior al de les categories menys recomanades.

Diferències territorials en els hàbits de consum

Les diferències per territoris són significatives, tot i que cap comunitat autònoma compleix plenament els nivells ideals en les quatre categories d’aliments saludables que la Fundació EROSKI ha analitzat amb més èmfasi. Navarra i el País Basc se situen al capdavant amb els hàbits alimentaris més equilibrats. En ambdues comunitats, els aliments de consum recomanat diari i freqüent representen prop del 80% de la cistella alimentària, el 79,9% a Navarra i el 78,8% al País Basc, molt per sobre de la mitjana estatal del 73,5%. Les segueixen Castella i Lleó, Aragó i Catalunya, amb valors compresos entre el 74% i el 77% de consum d’aliments saludables, consolidant un patró de consum equilibrat.

En un grup intermedi es troben Galícia, Astúries, La Rioja i Cantàbria, que conserven bons indicadors d’alimentació saludable, tot i que les tres darreres perden entre 0,7 i 1 punt percentual respecte de 2022. Per la seva banda, Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa, les Illes Balears i Andalusia mostren una posició de millora, amb increments d’entre 0,5 i 2 punts percentuals en el consum d’aliments saludables respecte del període anterior, però encara per sota de la mitjana estatal, situant-se entre el 70% i el 73,4% de pes d’aliments recomanats. Finalment, la Comunitat Valenciana, les Canàries i la Regió de Múrcia presenten els reptes més grans. A Múrcia, els aliments saludables amb prou feines arriben al 69,6% del total de la dieta i només el 40,8% correspon a aliments de consum diari, els valors més baixos de l’Estat.

L’estudi evidencia també canvis en els patrons de compra i consum. Tot i que la salut i el benestar guanyen progressivament rellevància com a factors de decisió, la inflació i el context econòmic continuen condicionant les eleccions de les llars. Les dades reflecteixen un ajustament en el mix de compra cap a productes de menor preu o de composició diferent, però sense una millora substancial en la qualitat nutricional de la cistella.

“L’anàlisi reflecteix que els espanyols estem cada vegada més informats sobre nutrició, però encara ens costa traslladar aquest coneixement als nostres hàbits diaris. Sabem què hauríem de menjar, però no sempre ho posem en pràctica. Per això, el repte és fer-ho més fàcil i natural, que tenir cura de la nostra alimentació formi part de la rutina quotidiana. Des de la Fundació EROSKI treballem per apropar l’educació alimentària a les persones i acompanyar-les en aquest camí cap a una vida més saludable i equilibrada”, declara Alejandro Martínez, director de la Fundació EROSKI.

Sobre la FUNDACIÓ EROSKI

La Fundació EROSKI és una iniciativa impulsada per EROSKI l’any 1997 amb l’objectiu de traslladar a la societat múltiples iniciatives d’acció social, principalment relacionades amb la investigació, la innovació, la promoció, l’educació i la protecció de les persones consumidores i del medi ambient, vetllant per una alimentació i uns hàbits de vida saludables; fomentant així una societat més justa, solidària i cohesionada, sempre amb la intercooperació com a eix de la seva filosofia d’actuació.